La cultura marroquina és una barreja de cultura africana, europea i musulmana. Té molta tradició però tot i aixì intenta adaptar-se a les noves qüestions de l’actualitat.
Estem parlant d’una cultura completament diferent de qualsevol que ens podem trobar per Europa. La gent, al contrari del que podrem sentir, no és tancada. La clau és el respecte, si se’n té no es tardarà massa a fer nous amics per aquest país.
Hi ha dues ciutats que es poden considerar principals i gran reflex de la cultura del Marroc:
En primer lloc Fes (فـاس) és la tercera ciutat del Marroc, després de Casablanca i de Rabat. Té una població de 946.815 habitants segons les dades del cens de 2004.
La ciutat és la capital de la regió de Fes-Boulmane, situada a una regió que abans s’havia anomenat Hispania Nova.
És una de les quatre ciutats considerades imperials junt amb Marrakech, Meknés i Rabat. És important perquè dins del país se la considera com el cor o el centre religiós i cultural. També té importancia la universitat de la ciutat, famosa per l’estudi de la llengua àrab i de la religió musulama, això fa que sigui una ciutat jove, ja que la converteix en punt de passada per molts estudiants marroquins.
Fes és la capital de l’artesania, poseeix una atractiva experiència artísitca en tots els oficis de la cura de la ceràmica, la fusta o el cuir. Voltant pels carrerons del barri de La medina podem veure com aquests oficis han estat convertits en art, és el paradís dels artesans que encara hi perviuen, i el seu principal atractiu: la numerosa quantitat de zocos, ja que és un dels barris més antics de la ciutat. Podem passejar-hi i perdre’ns enmig de les maravelles arquitectòniques perfectament integrades en la vida diaria del barri. El barri de La medina va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1981.
Marrakech (مراكش ) és la segona ciutat de la que vull parlar, està situada al peu del Atlas. La seva població és de més d’un milió i mig d’habitants i la ciutat compta amb numerosos monuments que també han estat declarats Patrimoni de la Humanitat.
S’ha convertit però en un dels destins turìstics més de moda ultimament, per tant hi ha cent enars de persones caminant amb la càmera a la mà, però si el que es vol és gaudir realment de la vertadera essència s’ha de caminar, apartar-se de la multitut i perdre’s per els carrerons petits on es capta perfectament la cultura i no et deixes de sorprendre amb tot allò amb què et trobes.
En els mercats i els zocos es pot trobar de tot: des d’encantadors de serps, vendedors ambulants, tatuadores de henna, venedors de fruites, tot tipus de sucs o d’espècies cadascuna d’elles amb una propietat que la fa especial i la diferencia de la resta.
El ritme de la ciutat és trepidant i alhora tranquil, per als europeus és molt xocant la hospitalitat de la seva gent, sempre amb un somriure i amb un gest amable, saben que el turtista és una font clau d’ingressos i no dubten en donar-li totes les atencions, podríem dir que fins i tot una mica massa.
Alhora de visitar els monuments hi ha llocs imprescindibles com les Tumbes Saadies, que és un cementiri de la dinastia Saadi, oberta al públic per primer cop al 1917. També s’ha de visitar el Palau de la Badía, la medina de la ciutat o el barri jueu.
Però el més important és la plaça de Jemaa el Fna, situada a l’entrada de la medina és,pels habitants de Marrakech, un símbol d’identitat on es porta a terme tota l’activitat comercial i sobretot social de la ciutat, és el centre neuràlgic on s’hi pot trobar qualsevol cosa, des de tendes a cafès i teteries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario