Donato Carrisi: "Qui ho llegeixi s'hi veurà reflectit"

Sis braços, cinc nenes. Així comença la trama del llibre "Lobos" de l'autor italià Donato Carrisi, un thriller escrit que explica un cas pertorbador: el criminòleg Goran Gavila i el seu equip troben enterrats els braços drets de cinc nenes que havien desaparegut ala ciutat on passa la historia. 

A partir D'aquí comença la cerca a contrrellotge del assassí, dels cossos de les nenes i sobretot de la sisena nena que, ja que encara no ha estat denunciada la seva desaparició, creuen encara viva. La investigació es veu afectada i influenciada per la ment d'un assassí subliminar, un home cent per cent persuasiu i esmunyedís que ni les autoritats mateixes son capaces de posar-li un nom. 

Mila Vasquez, especialitzada en trobar nens desapareguts, es cridada per ajudar en el cas i es converteix juntament amb Goran Gavila en un dels atractius principals de la historia, poc a poc es va descobrint que tots els caràcters que s'involucren en la investigació tenen un paper fonamental i amaguen un secret que quan es destapi ajudara als investigadors a seguir en la direcció correcta. Aquest element principal fa que l'autor s'allunyi de la redacció de la típica historia d'un psicòpata assassí en serie, sinó en una reflexió entre el bé i el mal i en demostrar que la ment humana tot i conèixer detalls horripilants prefereix mantenir el silenci per assegurar-se la supervivència. L'autor ens regala grans dissertacions sobre el dolor i la pèrdua a través dels traumes i les mancances dels protagonistes, ja que els transfons d'aquests personatges es tant important com el suspens implícit en la historia. 

Durant els transcurs de la novel·la es creen trames que aparentment son inconnexes Peró acaben convergint en un punt, creant un relat que manté al lector en tensió i en una sorpresa constant fins el punt de convertir en llibre en una petita droga imprescindible, que ens fa aguantar la respiració en moltes ocasions i en d'altres ens fa augmentar el ritme de lectura per les ganes de saber més i més. 

La lectura es fa entretinguda, la novel·la va al gra, esta plena d'acció i de sorpreses que no paren de fer pensar en : qui és el psicòpata? Què el porta a actuar així? Com acaba la historia?

Simplement gaudir del vi

Després d’escoltar la història de vida de Carles Pastrana, m’adono de la importncia que la cultura del vi té a la nostra societat. Per molts es tracta d’un producte que acompanya els bons moments: una taula parada al sol en un dia de relax, unes tapes de formatge o pernil, pa amb tomàquet i el gran protagonista: el vi. No cal ni saber si es tracta d’un vi bo, elaborat o afruitat, només és un element més per gaudir de l’ambient distès. 

Tot i així per molta gent és més que això, és un estil de vida, que demana dedicació i esforç i es converteix en la seva professió. Un exemple és en Carles Pastrana i la seva dona Mariona Jarque, en la xerrada de la passada classe vam poder comprovar com la passió per el vi es pot convertir en la professió i en l’objecte principal de la vida d’una parella. El 1987 van fundar una bodega que temporada rerre temporada han anat treballant fins aconseguir  vins complexes , estrucurats i amb fama reconeguda arreu del món. 

Per en Carles el vi és la seva vida, però per molts d'altres és només una part més de la gastronomia. Penso que s'ha creat una cultura i una rellevància excessiva al seu voltant. És un món envoltat per guies, referències, experts, sommeliers...que per qui no hi està immers pot semblar banal i desmesurat. Penso que gaudir del vi no ha de ser un procés tant complexe sinó que ha de consistir en estar ben acompanyat, relaxat obrir l'ampolla i gaudir-ne.

Dues perles del Marroc

La cultura marroquina és una barreja de cultura africana, europea i musulmana. Té molta tradició però tot i aixì intenta adaptar-se a les noves qüestions de l’actualitat.

Estem parlant d’una cultura completament diferent de qualsevol que ens podem trobar per Europa. La gent, al contrari del que podrem sentir, no és tancada. La clau és el respecte, si se’n té no es tardarà massa a fer nous amics per aquest país. 

Hi ha dues ciutats que es poden considerar principals i gran reflex de la cultura del Marroc:

En primer lloc Fes (فـاس) és la tercera ciutat del Marroc, després de Casablanca i de Rabat. Té una població de 946.815 habitants segons les dades del cens de 2004.

La ciutat és la capital de la regió de Fes-Boulmane, situada a una regió que abans s’havia anomenat Hispania Nova. 

És una de les quatre ciutats considerades imperials junt amb Marrakech, Meknés i Rabat. És important perquè dins del país se la considera com el cor o el centre religiós i cultural. També té importancia la universitat de la ciutat, famosa per l’estudi de la llengua àrab i de la religió musulama, això fa que sigui una ciutat jove, ja que la converteix en punt de passada per molts estudiants marroquins. 

Fes és la capital de l’artesania, poseeix una atractiva experiència artísitca en tots els oficis de la cura de la ceràmica, la fusta o el cuir. Voltant pels carrerons del barri de La medina podem veure com aquests oficis han estat convertits en art, és el paradís dels artesans que encara hi perviuen, i el seu principal atractiu: la numerosa quantitat de zocos, ja que és un dels barris més antics de la ciutat. Podem passejar-hi i perdre’ns enmig de les maravelles arquitectòniques perfectament integrades en la vida diaria del barri. El barri de La medina va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1981. 

Marrakech (مراكش ) és la segona ciutat de la que vull parlar, està situada al peu del Atlas. La seva població és de més d’un milió i mig d’habitants i la ciutat compta amb numerosos monuments que també han estat declarats Patrimoni de la Humanitat. 

S’ha convertit però en un dels destins turìstics més de moda ultimament, per tant hi ha cent enars de persones caminant amb la càmera a la mà, però si el que es vol és gaudir realment de la vertadera essència s’ha de caminar, apartar-se de la multitut i perdre’s per els carrerons petits on es capta perfectament la cultura i no et deixes de sorprendre amb tot allò amb què et trobes.

En els mercats i els zocos es pot trobar de tot: des d’encantadors de serps, vendedors ambulants, tatuadores de henna, venedors de fruites, tot tipus de sucs o d’espècies cadascuna d’elles amb una propietat que la fa especial i la diferencia de la resta. 

El ritme de la ciutat és trepidant i alhora tranquil, per als europeus és molt xocant la hospitalitat de la seva gent, sempre amb un somriure i amb un gest amable, saben que el turtista és una font clau d’ingressos i no dubten en donar-li totes les atencions, podríem dir que fins i tot una mica massa. 

Alhora de visitar els monuments hi ha llocs imprescindibles com les Tumbes Saadies, que és un cementiri de la dinastia Saadi, oberta al públic per primer cop al 1917. També s’ha de visitar el Palau de la Badía, la medina de la ciutat o el barri jueu.

Però el més important és la plaça de Jemaa el Fna, situada a l’entrada de la medina és,pels habitants de Marrakech, un símbol d’identitat on es porta a terme tota l’activitat comercial i sobretot social de la ciutat, és el centre neuràlgic on s’hi pot trobar qualsevol cosa, des de tendes a cafès i teteries.  

Russian Red, nascuda gràcies a Internet

Actualment tothom ha sentit a parlar algun cop de Russian Red. Es podria dir que és la traducció de la massa que mou Internet en la música. Per si algú no ho coneix, la seva historia és: Lourdes Hernández, una madrilenya de 24 anys, dóna veu a Russian Red, la cantant s'ha donat a conèixer per Internet. MySpace va ser el trampolí a la fama amb milions de visites a la seva pàgina per escoltar el primer tema I Love Your Glasses, afegint les milions de entrades a Youtube, Google, o d'altres. El fenomen Russian Red és com el somni americà sense necessitat de discogràfiques ni publicitat s'ha obert la porta al món de la música i, no només a Espanya, sinó que ha traspassat fronteres tenint fans a Alemanya, Bèlgica o Holanda. 

 

La seva veu és suau i delicada. Una mica fràgil i sobretot intima i propera. Acompanyada exclusivament de la guitarra. És difícil explicar el perquè de l'èxit, potser és pel seu enorme talent, per la seva humilitat o perque simplement és diferent. El seu estil es defineix entre folk, indie i pop. Encara que la cantant és mostra reticent a definir-se dins d'un sol estil. Canta en anglès, segons les seves paraules: “cantar en anglès és una qüestió d'impuls i d'instint immediat”. 

 

Russian Red ha marcat un abans i un després en la concepció musical d'Internet al nostre país. Segons Lourdes Hernández és incomprensible que algú digui que Internet ens roba la cultura. A diferencia de la gran majoria de música que temen la xarxa, pensant que els roba la seva carrera musical, Lourdes ha nascut gràcies a Internet i per tant no en renega.

Arriba la nova versió del iPad

Després de l’èxit de la tabet d’Apple Ipad, el seu succesor ja és entre nosaltres. Durant l’espera del seu llançament s’han sentit rumors de tots tipus sobre els possibles canvis i les desventures amb què s’ha trobat, pero definitivament l’iPad 2 acaba de ser presentat en societat per Steve Jobs a San Francisco. Després de d'un any del llançament de la primera versió, la nova maravella d’Apple és més ràpida, potent, prima i elegant que el de la primera generació. 

S’ha renovat per complet, fent-lo més lleuger, arrodonit i, el que és més important, té el doble de potencia. A més, està equipat amb càmera i és més lluminós, persenta la possibilitat de videoconferència a través de Facetime, gràcies a la càmera frontal i posterior tal i com fins ara només era possible amb la quarta versió del iPhone. Aquests canvis suposen un pas endavant respecte els seus competidors i assolir la primera posició en el món de les tablets.

La nova tablet, que es pot escollir en blanc o en negre, arribarà a Europa el 25 de març, mentre que als Estats Units es posarà a la venda a partir del dia 11 d'aquest mes.

Durant la presentació, Steve Jobs va destacar les 65.000 aplicacions desenvolupades exclusivament pel nou iPad . També va donar altres dades sobre el mercat dels llibres electrònics, ja que la iBookstore d’Apple va vendre, sota descàrrega, cent milions d’ebooks.