L'art prop dels petits detectius

'Fa cinc-cents anys, un misteri va sacsejar la vida d'un petit poble proper a Barcelona: la desaparició d'un jove pastor apreciat i estimat per tothom.

En Serafí Coll era un noi ben plantat i de cabells llargs, que passava el temps pasturant les ovelles i tocant melodies amb la seva flauta. Portava una vida molt tranquil.la i no se sabia de ningú del poble que pogués voler-li cap mal.

Però... què li va passar a en Serafí? El seu cas no es va resoldre mai i va quedar en el més profund dels misteris, gairebé oblidat, fins avui...'

T'atreveixes a resoldre l'enigma? Tens dots de ser un detectiu en potència?'

Amb aquest misteri el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) vol cridar l'atenció als ciutadans, per tal que participin a la nova activitat familiar "S'ha pintat un crim", un joc de pistes per tal d'arribar a resoldre el curiós cas d'en Serafí Coll. Aquest cap de setmana, l'activitat serà durant dissabte dia 9 d'abril fins les set de la tarda i diumenge dia 10 fins a dos quarts de tres del migdia.

Fent-los posar a la pell dels detectius mentre juguen a descobrir les pistes, el museu pretén ensenyar la nova col·lecció d'art gòtic i altres col·leccions sobre l'art medieval i la vida de l'època. A través d'un recorregut per les diferents sales els nens i nenes participants trobaran una serie de pistes que utilitzades amb enginy els portaran a resoldre el crim que es va cometre uns quants segles enrere.

L'activitat no serà conduïda per ningú, si no que es deixarà via lliure als nens perquè pugin voltar per les sales i fer ús aixi, de la seva imaginació. Al final del recorregut els nens que hagin aconseguit resoldre el misteri rebran un certificat que els acreditarà com a bons detectius. D'aquesta manera distreta i amena, a part del certificat, els joves s'enduran una part més de coneixement sobre l'art i la cultura medieval a casa seva.

Lamono tendècies

Lamono és una revista gratuita i jove, de poc més de cinc anys de vida però, que s’ha anat fent un lloc en el món cultural espanyol.  Tracta temes com l’art, la música, la moda, el pensament crìtic i la vida urbana. Segons els seus creadors l’art é sla única manera que existeix de canviar el món, per això al llarg de les seves pàgines s’hi recreen varies corrents d’artistes que viuen i s’espressen a través de la il·lustració, el vídeo, la música, la fotografìa, el cinema, la moda i la literatura. Volen demostrar aixì que l’etiqueta “tendencies” es queda petita davant del concepte en sí, que abarca molt més que això.

La mono es un magazine molt modern: té edició online, una pàgina de myspace i fins i tot una pàgina pròpia a Flickr on s’hi poden veure imatges de la redacció i de l’ambient de treball que hi ha. Clarament, la revista té tot el que és necessàri per fer-se un lloc dins del que actualment es consideren les revistes de tendències modernes. 

A part de la revista, l’equip també ha creat LAM (Lamono Arte y Música) on conviden artistes afins a la seva manera de pensar a exposar a llocs alternatius com Fashion Dogs a Barcelona o Fast Cool a Madrid.

Donato Carrisi: "Qui ho llegeixi s'hi veurà reflectit"

Sis braços, cinc nenes. Així comença la trama del llibre "Lobos" de l'autor italià Donato Carrisi, un thriller escrit que explica un cas pertorbador: el criminòleg Goran Gavila i el seu equip troben enterrats els braços drets de cinc nenes que havien desaparegut ala ciutat on passa la historia. 

A partir D'aquí comença la cerca a contrrellotge del assassí, dels cossos de les nenes i sobretot de la sisena nena que, ja que encara no ha estat denunciada la seva desaparició, creuen encara viva. La investigació es veu afectada i influenciada per la ment d'un assassí subliminar, un home cent per cent persuasiu i esmunyedís que ni les autoritats mateixes son capaces de posar-li un nom. 

Mila Vasquez, especialitzada en trobar nens desapareguts, es cridada per ajudar en el cas i es converteix juntament amb Goran Gavila en un dels atractius principals de la historia, poc a poc es va descobrint que tots els caràcters que s'involucren en la investigació tenen un paper fonamental i amaguen un secret que quan es destapi ajudara als investigadors a seguir en la direcció correcta. Aquest element principal fa que l'autor s'allunyi de la redacció de la típica historia d'un psicòpata assassí en serie, sinó en una reflexió entre el bé i el mal i en demostrar que la ment humana tot i conèixer detalls horripilants prefereix mantenir el silenci per assegurar-se la supervivència. L'autor ens regala grans dissertacions sobre el dolor i la pèrdua a través dels traumes i les mancances dels protagonistes, ja que els transfons d'aquests personatges es tant important com el suspens implícit en la historia. 

Durant els transcurs de la novel·la es creen trames que aparentment son inconnexes Peró acaben convergint en un punt, creant un relat que manté al lector en tensió i en una sorpresa constant fins el punt de convertir en llibre en una petita droga imprescindible, que ens fa aguantar la respiració en moltes ocasions i en d'altres ens fa augmentar el ritme de lectura per les ganes de saber més i més. 

La lectura es fa entretinguda, la novel·la va al gra, esta plena d'acció i de sorpreses que no paren de fer pensar en : qui és el psicòpata? Què el porta a actuar així? Com acaba la historia?

Simplement gaudir del vi

Després d’escoltar la història de vida de Carles Pastrana, m’adono de la importncia que la cultura del vi té a la nostra societat. Per molts es tracta d’un producte que acompanya els bons moments: una taula parada al sol en un dia de relax, unes tapes de formatge o pernil, pa amb tomàquet i el gran protagonista: el vi. No cal ni saber si es tracta d’un vi bo, elaborat o afruitat, només és un element més per gaudir de l’ambient distès. 

Tot i així per molta gent és més que això, és un estil de vida, que demana dedicació i esforç i es converteix en la seva professió. Un exemple és en Carles Pastrana i la seva dona Mariona Jarque, en la xerrada de la passada classe vam poder comprovar com la passió per el vi es pot convertir en la professió i en l’objecte principal de la vida d’una parella. El 1987 van fundar una bodega que temporada rerre temporada han anat treballant fins aconseguir  vins complexes , estrucurats i amb fama reconeguda arreu del món. 

Per en Carles el vi és la seva vida, però per molts d'altres és només una part més de la gastronomia. Penso que s'ha creat una cultura i una rellevància excessiva al seu voltant. És un món envoltat per guies, referències, experts, sommeliers...que per qui no hi està immers pot semblar banal i desmesurat. Penso que gaudir del vi no ha de ser un procés tant complexe sinó que ha de consistir en estar ben acompanyat, relaxat obrir l'ampolla i gaudir-ne.