Sabadell amplia l'oferta de biblioteques

Sabadell inaugura la Biblioteca de Ponent, amb aquesta última la ciutat obre la setena biblioteca. 

L'acte d'inauguració, que prendrà com a escenari principal la plaça d’Ovidi Montllor, començarà a les 10 del matí i inclourà diferents espectacles d'animació i visites institucionals. L’espectacle Para el carro serà la primera proposta, un espectacle d’interacció amb el públic d’animació musical amb jocs i dansa. I fins a les 2 del migdia, a la porta de la biblioteca s’hi podrà trobar un parc de jocs per a infants fins a 5 anys.

Seguidament iniciarà l’acte constitucional al qual assistiran el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell i Canalda, el director general de Cooperació Cultural, Norbert Tomas Bilbeny, el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué i l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos Garrido.

La biblioteca donarà servei al barri de Can Rull i a tot el districte 4 de Sabadell, aproximadament a uns 30.000 habitants. Disposarà de 1.958 metres quadrats en una única planta baixa. 

L’edifici formarà part del Complex Alexandra, un projecte que contindrà també habitatges de lloguer protegit, destinat principalment a gent gran i joves, i una nova plaça ( Plaça Ovidi Montllor) des de la qual s’accedeix directament a l’entrada de la biblioteca. El nou equipament destaca per la manera tal com s’integra amb el seu entorn, es tracta d'un espai eficient energèticament que culmina un projecte que  pretén ser sostenible i respectar el medi ambient.

El nou equipament compta amb la possibilitat d'utilitzar de l'auditori de manera independent a la biblioteca, així com la sala d'estudis per tal de donar servei fora de l'horari estrictament bibliotecari o per a usos en esdeveniments culturals de la ciutat. 

La Biblioteca de Ponent és la vuitena de la localitat, la més recent de les 9 que preveu el Pla de Biblioteques Municipals de Sabadell 2006-2011, la més gran d’elles es troba situada al centre de la ciutat, la biblioteca Vapor Badia, i també forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya.

Una obra d'art a la xarxa

Qui no ha imitat algun cop un personatge de la seva serie preferida? Qui no ha comparat mai un amic amb actors tant pecularis com ell? Qui pot resistir a la temptació de no comentar l’últim capítol de la serie de moda?

L’èxit de les series televisives és cada cop més creixent i sobretot la seva difusió via Internet. Les pàgines web dedicades a la difusió d’aquestes series reben cada dia més visites i tenen un públic fidel que els dedica mínim una visita setmanal per posar-se al dia sobre la quantitat de series que s’ofereixen.

Dins la cultura televisiva els serials estan adquirint cada cop més importància, desbancant a la programació de pel·lícules sobretot en horari de màxima audiència.

És per això que en aquest article vull parlar d’una de les que més ha triomfat, sobretot a través d’Internet, no per la seva qualitat com a producció cinematogràfica sinó pel misteri, la intriga, els fets inexplicables, els personatges i la seva capacitat d’enganxar com mai abans havia passat.

Lost (perdidos) no només ha arrasat en descàrregues i en visualitzacions online, l’èxit ha arribat més enllà: s’han creat fòrums, milions de pàgines que desenvolupaven teories sobre els misteris que intentaven explicar allò que arribava a semblar inexplicable.

El misteri i la intriga son l’única punt que enganxava a l’espectador, també ho van fer la ciència inexplicable, l’amistat, l’amor, la vida dels personatges, la seva mort... Una producció diferent, és una història moderna que no entén l’estructura clàssica temporal de sempre, no respecte el plantejament, nus i desenllaç al qual estem acostumats. Veiem una combinació de flashback i flashforward que ens permet conèixer als personatges amb profunditat abans, durant i després de la seva estada a l’illa.

No només l’estructura fa que sigui una serie peculiar i diferent que la seva historia traspassi les fronteres de la pantalla. Els guionistes han deixat a mans de l’espectador la resolució i explicació de la majoria de misteris, han conduit a l’espectador a buscar la complicitat d’altres per tal de resoldre dubtes i arrel d’això han sorgit milers de fòrums i blocs on es desenvolupaven teories i raonaments segons l’opinió de cadascú. 

És un misteri en sí mateixa tots volíem saber què era aquella illa màgica que no es pot localitzar en un mapa convencional, perquè només alguns escollits poden entrar-hi i sortir-ne? De què es tracta la iniciativa Dharma, quina és la seva finalitat? Com a espectadors necessitàvem més, cada capítol afegia una nova qüestió a l’escena: quin sentit tenen els números? Que és el fum negre? Perquè els nens que neixen a l’illa moren? Ho volíem saber tot, volíem explicacions. Tot i així el capítol final va deixar moltes incògnites sense resoldre, va ser un final tant esperat com criticat.

En definitiva però, Lost ens ha fet pensar, fer hipòtesis, donar explicacions científiques, buscar en cada racó de la nostra petita cultura personal per tal de donar resposta als misteris. Hem hagut de recuperar el llatí i la mitologia grega, entendre la física, recordar obres literàries...fins i tot qüestionar-nos l’existència d’un món paral·lel i que altres realitats fossin possibles.

No només ha estat una de les series amb més èxit de la història sinó una petita gran obra d’art.